Música
La música de Singlot i pollastre expressa la decadència humana: la del recent nascut, la de l’adult i la del vell decrèpit per igual, sense distincions.
Ara que no hi és el maridet
Aquesta cançó ens parla de la dona infidel, que busca una amant i que, quan finalment el troba, en busca un de nou, insatisfeta, i així successivament fins que es mor.
«Ara que no hi és el maridet, ara podrem fer dolenteries.
Vine a casa meva a mitjanit, compte que no et vegin les veïnes.
Ens estimarem de cap a peus i podrem jugar com cada vespre.
Tu et pots fer passar per botiguer, jo em puc fer passar per la clienta.
La, la, la, la, vull aquest home; La, la, la, la, fes-me una dona.
Ja fa massa temps que som casats, la passió d’amor és fugissera
ell se m’ha tornat un malcarat i jo m’he buscat una drecera.
Tant bon punt s’ha fet habitual, el meu nou amant ja no és el que era.
Jo diria que és massa formal; massa, jo que sóc una pantera!
La, la, la, la… vull un altre home La, la, la, la… que em faci una dona.»
Els vells
Quan comença la vellesa? Nosaltres afirmem sense tremolar: el dia mateix de la concepció. Per això aquesta cançó parla de tots nosaltres en qualsevol moment de la nostra vida.
«Els vells xarrupen sopa i s’ennueguen amb la pasta, els vells.
Els vells, coll de gallina, plens de pèls i coàguls foscos de sang.
Els vells, mans tremoloses, cos d’ocell, peluts per fora i per dins.
I els programes de la tele, ¡com m’agraden, Vanessa Heidi, en silenci, mentre em poses les cançons de la Shakira de fons!
Els vells, que tenen fred al mes d’Agost amb el pijama d’hivern.
Els vells, terròs de fang que s’alimenta i es belluga cansat.
Els vells, que cada cop et costa més estar despert de la mort.
I els programes de la tele, ¡com m’agraden, Vanessa Heidi, en silenci, mentre em poses les cançons de la Shakira de fons!
Els vells, xarrupen sopa i s’ennueguen amb la pasta, els vells. els vells. els vells.
Bitter Kas…»
Avui no morirem
Tothom sap que durant les vacances no ens podem morir.
«En lloc de suïcidar-te, quan vingui la calor,
agafa la família, feu cua a l’aeroport.
Deixeu el nord d’Europa, la pluja i la foscor:
el gust de la cervesa millora sota el sol.
Les panxes vermelloses, la crema i la suor;
els nens criden com bèsties, no res a l’horitzó…
Les gambes són crustacis, el Frans és un senyor;
les gambes a la planxa, el Frans amb un porró.
La Gretel va amb bikini, el Frans porta un slip,
brillants com dues bombetes, inflats com zepelins…
Avui no morirem! Avui no morirem!
Avui no morirem! Avui no morirem!»